NO CAL TANTA
PLATA!
Vosaltres, les
oblidades,
Què en sou de
fortes!
I sabies, i boniques
encara que no
portin talons
les vostres sabates
Sabies, boniques i tancades.
En gàbia de amor
esteu engabiades.
“La dolçor de estimar
torna la gàbia de
plata”.
No cal tanta
plata!
Porteu el mon a coll,
un mon que es
dels altres
I voleu més? més
encara
per merèixer les claus de la gàbia?