El futur d’aquests dies

Ja fa dies que et busco per tota la casa.

 Et busco darrera  les portes tancades,

 a l’habitació on jugaven els nens,

 entre els llibres estimats...

 Et busco  ploriquejant,

 benvolguda  hostessa  riallera,

al  llit  acaronador

(llençols de noces envellits),

a la taula guarnida de festa,

als calaixos on resten adormides

les imatges  del món descobert.

I no aconsegueixo trobar-te .

Quan fa que pensaves  fugir?

Quan vas començar a fer l’equipatge?

 Quan vas posar a la maleta

els jocs dels  infants,

les paraules encara no escrites,

l’ esperonadora  dolçor del matí?

I el futur d’aquests dies?

No te l’enduguis,

amaga’l  només. Només amaga’l

en  un raconet que et plagui.

Deixa’m pensar que potser algun dia

aconseguiré  trobar-lo.